dimarts, 24 de maig del 2011

COREA DEL SUD.

SEUL

DAEJEON



INCHEON



El viatge de final de carrera està dirigit a seul un espai inmens de cultura i inmens de vida per a disfruar.



  
       
Sortida
dom, 5. jun15:45  BCNICN  16:451  parada via DOH (18:00)Qatar Airways

Regreso
mié, 15. jun00:50ICNBCN13:251 parada via DOH(19:35)Qatar Airway   Preu: 995 EUR 

Primer dia:
- Arribada a seul a les 8:00 hores i ens istalarem a l'hotel i pasarem la nit al hotel i coneixerem el guia que tindrem en aquest indret Seul. després anirem a fer una volta per el barri i tornarem al hotel a les 10:30.
Aquest es l'hotel on ens istalare:



2on dia:  Ens despertarem a les 8:30 per anar a buscar el autobus de línea corea que ens portarà fins al museu de corea un dels mes importants de corea ens pasarem el dia allà i dinarem a les 2.30 a les afores de moseu que i a un jardí inmens ple de gespa i a les 5:00 tornarem a entrar al museu per acavar de veure'l ja que es molt gran i interesant i a les 7:30 tornarem a anar a agafar el bus de línes per tornar al barri del hotel on allà tindreu unes hores lliures per interactuar amb els coreans de seul en cas que volgeu comprar algo, a les 9:00 sopareu al hotel i després a dormir.


 3er dia: Aquest dia visitarem el maravellós i espectacular jardi secret (Pagoda Buyong-jeon) un espai per tranquilitzar els pensaments i tenir una estona de serenitat. Agafarem el bus just a la sortida del hotel i ens portarà allà en una hora i mitja ja que està situat al cim de una montanya. Ens pasarem el dematí allà ja que disposem de un guía que domina el Anglès i un nivell baix de Castellà i recorrerem tots els jardíns que hi ha per els voltants. A l'hora de dinartornarem al hotel i tindreu un altre cop temps lliure per anar per Seul.


4rt dia:

dijous, 28 d’abril del 2011

BAGGY TROUSERS.


















Naughty boys in nasty schools
Headmasters breaking all the rules
Having fun and playing fools
Smashing up the woodwork tools
All the teachers in the pub
Passing 'round the ready-rub
Trying not to think of when
The lunch-time bell will ring again.

Oh what fun we had
But, did it really turn out bad
All I learnt at school
Was how to bend not break the rules
Oh what fun we had
But at the time it seemed so bad
Trying different ways
To make a difference to the days.

Headmaster's had enough to-day
All the kids have gone away
Gone to fight with next-door's school
Every term, that is the rule
Sits alone and bends his cane
Same old backsides again
All the small ones tell tall tales
Walking home and squashing snails.

Oh what fun we had
But, did it really turn out bad
All I learnt at school
Was how to bend not break the rules
Oh what fun we had
But at the time it seemed so bad
Trying different ways
To make a difference to the days.

Lots of girls and lots of boys
Lots of smells and lots of noise
Playing football in the park
Kicking Pushbikes after dark
Baggy trousers, dirty shirt
Pulling hair and eating dirt
Teacher comes to break it up
Bang on the 'ead with a plastic cup.

Oh what fun we had
But, did it really turn out bad
All I learnt at school
Was how to bend not break the rules
Oh what fun we had
But at the time it seemed so bad
Trying different ways
To make a difference to the days.

 Entremaliats nens a les desagradables escoles.
Directors que trenquen totes les regles.
Després d'haver diversió i de joc ximples.
 Les eines de fusteria
Tots els professors al pub
En passar ronda de la llista

 Tractant de no pensar tant
La campana de l'hora de dinar tornarà a sonar.



Oh, que bé que ens havia
Però, realment surten malament
Tot el que vaig aprendre a l'escola
Va ser així com de no doblegar el trencar les regles
Oh, que bé que ens havia
Però en el moment en que semblava tan dolent
Tractant de diferents maneres
Per marcar la diferència a dia.



Director ha tingut prou a dia
Tots els nens s'han anat
Anat a lluitar amb l'escola del costat
Cada terme, que és la regla
S'asseu sol i dobla el seu bastó
La mateixa vella posteriors de nou
Tots els petits diuen contes xinesos
Caminant a casa i aixafar els cargols.



Oh, que bé que ens havia
Però, realment surten malament
Tot el que vaig aprendre a l'escola
Va ser així com de no doblegar el trencar les regles
Oh, que bé que ens havia
Però en el moment en que semblava tan dolent
Tractant de diferents maneres
Per marcar la diferència a dia.



Moltes noies i un munt de nois
Molts de les olors i molt soroll
Jugar a futbol al parc
Patejar Pushbikes a la nit
Amples pantalons, camisa bruta
Estirar el cabell i menjar a terra 

 El Mestre ve a trencar
un got de plàstic sobre la taula.

Oh, que bé que ens havia
Però, realment surten malament
Tot el que vaig aprendre a l'escola
Va ser així com de no doblegar el trencar les regles
Oh, que bé que ens havia
Però en el moment en que semblava tan dolent
Tractant de diferents maneres
Per marcar la diferència a dia.

MADNESS.

dijous, 14 d’abril del 2011

A UN OLMO SECO






Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.

  ¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.

  No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.

  Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.

  Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas en alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hasta la mar te empuje
por valles y barrancas, 
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.

ANTONIO MACHADO.

divendres, 8 d’abril del 2011

L'encís que fuig.


Boira que el cim vas fregant volandera,

flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera                
dius ta cançó per rocosa pendent,

rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.

Amb quin plaer d'exquisida recança
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!

Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l'he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?

Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!

divendres, 1 d’abril del 2011

Els animals s'expliquen com bonament poden

El lleó


-Sóc un rei que només sua
d'aquella amagada por
de trepitjar-se la cua.

El be



-Quina cosa em passa a mi!
Em diuen "Be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.

El mosquit


-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota se sang.

La rata

-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.

(De Museu Zoològic, 1963)

dijous, 24 de març del 2011

Wordle: Untitled

La Vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,


se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
JOAN MARAGALL